Bufen nous vents pel meu bloc.

Com sempre, res és etern. No, això no vol dir que tanqui el bloc. El deixo aparcat. He estat un temps amb unes altres prioritats, i d’ara en endavant en tindré unes altres.

El meu temps a internet el gasto al feisbuc, jugant al Travian i als Regnes Renaixents, llegint les noticies, a l’Avui i a El País, i llegint i col·laborant al fòrum d’Urbanity i al seu bloc.

A més, em posaré a fer feines de classe per avançar, perquè això ja s’acaba.

He estat aprenent a fer edició de videos i ara vull temps per fer vídeos meus de nosaltres amb les bicis. A part, tinc un projecte al cap de no estar tant de temps a l’ordinador i llegir més, o mirar pel·licules, sempre que siguin bones. Actualment no faig ni una cosa ni l’altra. Ja tornaré d’aquí a uns mesos, calculo jo. M’acomiado amb aquesta música que he descobert, que m’ha fet recordar que el Sònar s’acosta i em faria il·lusió passar-m’hi.

 

 



1 comentari

Contra Bolonya i contra el sistema.

Uns i altres no tenen res al cap. Els que tiren cadires i els que donen cops de porra a tort i a dret. Hi ha una frase que quan la vaig sentir em va fer molta gràcia, deia "deixa la porra i posa’t a estudiar". I té bastanta raó. Conec molta gent que estudia per anar a fer de mosso d’esquadra i molts d’ells no tenen un nivell cultural tan alt com el meu, alguns fins i tot no tenen el batxillerat. Els que tampoc tenen el nivell cultural alt són els quatre que es graten la panxa i es dediquen a rebentar totes les protestes. Un noi molt valent és el que està fent vaga de fam, però no hi ha suport mediàtic, només es veu a la tele la violència de les protestes. És l’únic que interessa al sistema que es vegi.

A més, lluitant contra Bolonya, a part d’inutil perquè ja està implantat, no s’aconseguirà res. Bolonya no existiria si no hi hagués un capitalisme com aquest. S’ha d’atacar l’arrel del problema. Com diu la publicació d’en Robin Hood dels bancs (que per cert s’ha de ser megasubnormal per tornar després de fer el millor que es podia fer contra els bancs), lluitar contra el sistema és molt fàcil. No tenir diners al banc, o tenir-ne molt pocs, un 200 euros crec jo que seria l’ideal. No comprar res que no puguis pagar, entenem aquí un creuer, no pas un pis. Hi ha gent que demanava un crèdit per anar de vacances, però per un pis si que ho hem de fer, però quan estiguin a preus raonables. També un sistema que jo crec molt desitjable és el de consumir bens de consum propers. Anar al pagès del costat de casa, comprar productes fabricats aquí, que la gent s’organitzi en cooperatives.



1 comentari

Can’t help falling in love- UB40

Avui no tinc ganes d’escriure. Vull escriure sobre alguns temes, però no trobo el moment. Així que us deixo amb aquesta cançó que m’agrada bastant.

 

 



Comentaris tancats a Can’t help falling in love- UB40

Euskadi pel PSOE.

El PNB es quedarà sense el govern d’Euskadi. S’ho tenen merescut, per haver deixat i recolzat que Espanya prohibís els partits independentistes. Com que no s’han pogut presentar, el repartiment dels vots ha afavorit als partits més grans. Una altra vegada s’ho pensaran abans d’anar de braçet d’Espanya. Com deia un artícle de l’Avui, Espanya és més Espanya. I aquí si no ens afanyem aviat quedarem també absorvits.

Comentaris tancats a Euskadi pel PSOE.

Baixen les borses i els cotxes.

Altre cop toca parlar de la crisi. El diumenge me’n van explicar una altra. Resulta que hi ha un cicle de cada deu anys patir una petita crisi. El 73 va ser la del petroli, el 83 sembla uqe n’hi va haver una altre, i al 93 va esdevenir una altra crisi, acompanyada amb una vaga general dels treballadors. Per tant tocaria l’any 2003 haver estat l’any negre, però no ha estat fins el 2008. Cinc o sis anys després és quan ens arriba, i la baixada que no hem patit la fem ara de cop i volta, totalment traumàtica, però ben merescuda. Han estat sis anys d’economia artificial, de creixement fals, de malbaratament de tot tipus, sis anys en que ningú ha fet res, ni ningú sembla que se’n va adonar. Ahir la borsa espanyola es va posar a to, obtenint una puntuació als nivells de ara fa gairebé sis anys.

Em falten, i ens falten, dades per saber si l’atur, el PIB, l’IPC, el poder adquisitiu i altres números, es tornen a posar als nivells del 2003. Segons també va dir la professora que va explicar això, la risi s’acabarà quan els garrulos, paletos i demés elements asubnormalats, no es comprin un cotxe nou tan aviat com es treuen el carnet. Els meus pares sempre han anat amb cotxes de segona mà, i no hem tingut cap problema. Els cotxes que més s’han deixat de vendre han estat els ejecutius i els de luxe, també perquè molta gent demanava crèdit per a un cotxe de més nivell que el que li tocava.

Comentaris tancats a Baixen les borses i els cotxes.

Corrupció al Fòrum 2004

Com és sabut en aquest país les coses funcionen així, i ningú de nosaltres s’atreveix a fer res. Apa aquí us ho deixo.

Segons l’informe presentat, Barcelona
d’Infrastructures Municipals va pagar indemnitzacions no justificades i
va seleccionar personal d’una manera irregular. Noticia completa.

 

2s comentaris

Hotmail fa tard

Demà tindrem hotmail en català. Així ho diu la noticia de Vilaweb. Crec que ja han fet tard, molt tard. El català ha estat disponible a totes les aplicacions de Google des de molt abans que ho estigués a Microsoft. L’últim en incorporar el català ha estat el Google Earth, però el correu de Gmail ja feia anys que el tenia. Que Hotmail tingui ara el català no canvia les coses, perquè ja fa temps que Gmail va guanyar en aparença, personalització, senzillesa, rapidesa i comoditat. Fins i tot crec que Yahoo també va guanyar a Hotmail fa un temps. Jo només mantenc el meu correu de Hotmail per a utilitzar el Messenger, tot i que cada cop l’uso menys. Podria ser que deixes d’utilitzar hotmail definitivament si canvio i empro el compte de Gmail al Messenger, però no trobo mai el moment per a fer el canvi.

1 comentari

La meva nova bici.

 

Aquí la teniu, la meva bicicleta nova. Fa menys de dues setmanes que la tinc, però fins ara no he escrit res. Doncs això, una Kona Coiler, magnífica, molt guapa i molt bona. M’encanta.

 

I aquest diumenge passat vam sortir cap a Burriac i Montcabrer a fer-la rodar. Va molt bé, baixa les baixades com si res, no es nota res, però pesa bastant i normalment les pujades les fem a peu.

Comentaris tancats a La meva nova bici.

Què passa al CE Mataró?

No en tinc ni idea, però en Jaume Creixell és un crac. Només s’ha de veure quantes vegades l’han usat a l’APM. Aquesta és la última.

 

I per cert, ja m’explicareu com funciona tot plegat però jo crec que el fútbol a Mataró s’hauria d’endur 0 euros dels nostres impostos, o si més no els mateixos que s’endúen el club d’escacs, el club de korfball, el club de billar i el club ciclista.

 

Comentaris tancats a Què passa al CE Mataró?

Temps boig.

Quin temps tan boig. No he fet fotos però tots ja heu vist com ha anat. A mi m’agrada, perquè se’ns recorda que la humanitat forma part de la natura, i no pas que la natura se sotmet a l’home. El vent fa destrosses i mata gent, però igual com els temporals de neu i pluja, ens recorda que estem fent mal al planeta i ara la natura es torna contra nosaltres, poder per venjança.

Comentaris tancats a Temps boig.