Baixen les borses i els cotxes.

Altre cop toca parlar de la crisi. El diumenge me’n van explicar una altra. Resulta que hi ha un cicle de cada deu anys patir una petita crisi. El 73 va ser la del petroli, el 83 sembla uqe n’hi va haver una altre, i al 93 va esdevenir una altra crisi, acompanyada amb una vaga general dels treballadors. Per tant tocaria l’any 2003 haver estat l’any negre, però no ha estat fins el 2008. Cinc o sis anys després és quan ens arriba, i la baixada que no hem patit la fem ara de cop i volta, totalment traumàtica, però ben merescuda. Han estat sis anys d’economia artificial, de creixement fals, de malbaratament de tot tipus, sis anys en que ningú ha fet res, ni ningú sembla que se’n va adonar. Ahir la borsa espanyola es va posar a to, obtenint una puntuació als nivells de ara fa gairebé sis anys.

Em falten, i ens falten, dades per saber si l’atur, el PIB, l’IPC, el poder adquisitiu i altres números, es tornen a posar als nivells del 2003. Segons també va dir la professora que va explicar això, la risi s’acabarà quan els garrulos, paletos i demés elements asubnormalats, no es comprin un cotxe nou tan aviat com es treuen el carnet. Els meus pares sempre han anat amb cotxes de segona mà, i no hem tingut cap problema. Els cotxes que més s’han deixat de vendre han estat els ejecutius i els de luxe, també perquè molta gent demanava crèdit per a un cotxe de més nivell que el que li tocava.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.